Sobre la por a fer visible el "fracàs"

Fa dos mesos vaig decidir compartir a LinkedIn una reflexió sobre una situació que jo considerava un fracàs: < / p>

Lidiar amb el fracàs i la frustració és una cosa que no se'ns acostuma a ensenyar i, tanmateix, és important: tard o d'hora se'ns creuarà en el camí, i la manera com l'afrontem marcarà la diferència.

Avui, per a mi, es produeix el vèrtex d'un nou fracàs: un més, un que feia temps que es coïa a foc molt lent, però que inexorablement tenyeix cada acció quotidiana i cada pensament.

Arribat aquest moment, l'única cosa que puc intentar és assumir-lo, destriar-lo per veure de què està fet i aprendre'n per tancar-lo del tot, no a mig fer, i intentar que no es repeteixi.

Avui és un dia dolorós, però demà serà un nou dia: deixaré anar el llast per tornar-me a aixecar i avançar, tornaré a recuperar la il·lusió i la motivació perdudes, aquella que tenia fins fa no gaire i que m'ha portat fins on soc. 🌅

Sé que tinc el suport d'algunes persones —no gaires, però sí de les que marquen la diferència—, i això és el que em dona forces per intentar-ho de nou. 💪

Tornaré a fracassar, però la pròxima vegada serà un fracàs diferent. 🔁

No és el final; és una lliçó. M'aixecaré una altra vegada i ho faré millor. < / p>< / div>< / blockquote>

Intento ser una persona transparent i en moltes ocasions necessito externalitzar i fer visibles els meus errors, frustracions, etc. Per què? No ens enganyem, hi ha molta més gent de la que puguem creure que ha compartit situacions similars. Però també soc conscient que mostrar una cosa així podria ser perjudicial a l'hora de buscar un nou projecte, que et donin una oportunitat, i que et rebutgin (generalment de forma silenciosa) en una oferta només pel fet que has parlat d'algun dels teus fracassos; em sembla que això també diu ben poc d'aquella empresa.< / p>

Tots hem tingut, tenim i tindrem fracassos de diferents mides; són part del camí que ens ha portat on som. El que marca la diferència és què en fas, de la relliscada: si t'enclaustres en tu mateix amb por de repetir-la, si et fa ser precabut i intentar valorar més els riscos en el futur, o si pots aprendre dels errors que vas cometre tu i que van cometre d'altres. Perquè sí, crec fermament que en la majoria de casos de fracàs (sobre tot el professional) el fracàs no és d'un sol individu, és un fracàs compartit del qual totes les parts haurien d'intentar fer autoavaluació i aprendre què millorar o canviar per evitar arribar al punt de no retorn que, generalment, és el fracàs.< / p>

Entenc perfectament la por a mostrar els fracassos. La majoria de les persones, sobretot aquelles que viuen més de la seva imatge exterior que del que fan, et diran que és mostrar les teves febleses.< / p>

Jo opino tot el contrari: mostrar les teves suposades febleses és com mostrar les cicatrius de ferides passades ja curades, i això no és més que una mostra de totes les batalles en què has lluitat i has tornat per a la següent.< / p>